IRAILAK 12 – 18:00

PASSAMEZZO ANTICO
JONE MARTÍNEZ

PASSAMEZZO ANTICO

VIVALDI PAX SINCERA

ANTONIO VIVALDI (1678-1741)

“LA FOLLIA” Op. 1 nº 12 RV 63

“NULLA IN MUNDO PAX SINCERA” RV 630
Aria “Nulla in mundo pax sincera”
Recitativo “Blando colore oculos mundus decepit”
Aria “Spirat anguis inter floris”
Aria “Alleluia”

TRÍO SONATA Op. 1 nº 8, en re menor

“IN FURORE” RV 626
Aria “In Furore”
Recitativo “Miserationum Pater piisime”
Aria “Tunc Meus”
Aria “Alelluia”

Dirección Artística:
Juan Manuel Ibarra & Pedro Gandía Martín

  

Motete hitzak XVIII. mendeko Veneziako Errepublikan esanahi argia zuen: ahotserako lan sakratua, baina ez nahitaez liturgikoa. Latinezko testuak erabiliz, abeslari trebeen erakusgarri gisa balio zuen, eta, era berean, Salmoen arteko hutsuneetarako musika ekarri zuen. Veneziako “Ospedale della Pietà”ko kapera maisuek hilean gutxienez bi motete konposatu behar zituzten, eta badakigu Vivaldik gutxienez 50 konposatu zituela. Horietatik dozena bat eskas ezagutzen dira, eta horien erakusgarri bikainak dira kontzertu honetan entzungo ditugun biak.
Egitura, kasu bietan, antzekoa da: bi aria da Capo, erdian errezitatibo labur bat dutela, eta Alleluia bizi bat amaiera gisa. “Nulla in mundo pax sincera” RV 630 motetearen eskuz idatzitako kopia bakarra Turingo Liburutegi Nazionalean dago, baina kaligrafia motak, zalantzarik gabe, “Pietà”ren errepertorio sakrora eramaten gaitu. Lehenengo aria, siziliar lasaia eta kontenplatiboa, musikagilearen inspirazio handienekoen artean dago, zalantzarik gabe. “In furore” RV 626 motetea “prete rosso”aren ahots-obrarik interpretatuenetako bat da, beharbada, geroago Haendelek bere oratorioetan egingo zuen bezala, Vivaldik bere maisutasuna erakusten duelako drama operistikoa arlo sakratura eramateko. Instrumentuen indarra eta ahotsaren birtuosismo handia, bortizki deskribatzeko Jainkoaren haserre guztiz zuzena.
Vivaldiren musika instrumentalak ez du ia aurkezpenik behar. Follia RV 63 da ziurrenik bere obra instrumentalik ezagunena, Lau urtaro ospetsuen ostean. Sonata hirukote talde op. 1 Giuseppe Salak argitaratu zuen 1705ean, inprenta sistema zaharreko tipo mugikorrak erabiliz. Horrekin munduari erakutsi zion Vivaldi gaztea musika originala konposatzeko gai zela, nortasun propioa zuena. Bere musika gaur egun ere gure imajinario kolektiboaren parte den konpositore baten “Opera prima” bat aurkeztu zuen.

La palabra Motete en la República veneciana del siglo XVIII tenía un claro significado: una obra vocal sacra, pero de uso no necesariamente litúrgico. Empleando textos latinos, servía como vehículo de exhibición a las cantantes virtuosas y asimismo aportaba material musical a los momentos vacíos entre los Salmos. Los maestros de capilla del “Ospedale della Pietà” de Venecia estaban obligados a componer al menos dos motetes al mes, y sabemos que Vivaldi compuso al menos 50. De ellos conservamos una docena escasa, de los cuales los dos que escucharemos en este concierto representan una excelente muestra.
La estructura es similar en ambos casos: dos arias da Capo con un breve recitativo en medio, y un virtuoso Alleluia como colofón final. La única copia manuscrita que se conserva del motete “Nulla in mundo pax sincera” RV 630 se encuentra en la Biblioteca Nacional de Turín, pero el tipo de caligrafía remite sin duda al repertorio sacro de la “Pietà”. La primera Aria, una serena y contemplativa siciliana, está sin duda entre las más inspiradas del compositor. El motete “In furore” RV 626 es una de las obras vocales más interpretada del “prete rosso”, quizás porque, al igual que más tarde haría Haendel en sus oratorios, Vivaldi muestra su maestría en trasladar el drama operístico al terreno de lo sacro. Furor instrumental y gran virtuosismo vocal, para describir con toda violencia la justísima ira divina.
La música instrumental de Vivaldi no necesita apenas presentación. La Follia RV 63 es probablemente su obra instrumental más conocida, exceptuando las archiconocidas Cuatro Estaciones. Este grupo de trio sonatas op. 1 fue publicado en 1705 por Giuseppe Sala, usando el viejo sistema de imprenta de tipos móviles, y mostró al mundo que el joven Vivaldi era capaz de componer música original, con personalidad inequívocamente propia. Una “opera prima” que presentaba a un compositor cuya música forma parte, incluso hoy en día, de nuestro imaginario colectivo.

 

 

Passamezzo Antico

PASSAMEZZO ANTICO

Talde honetako kideek musikari onekin lan egin dute, hala nola G. Leonhardt, M. Müller, P. Hantaï, B. Sargent, E. Gatti, M. Huggett, S. Kuijken, E. Onofri edo M. Minkowski. Era berean, Europako eta Amerikako kontzertu areto garrantzitsuenetan jo izan dute. Horrekin batera, hainbat diskoetxetarako grabatu izan dute, adibidez, Erato, Harmonia Mundi, Archiv Produktion, DHM, Naxos, Columns Classics, RTVE…, eta hirukote gisa Arsis, ONA Digital, RNE, Radio Euskadi eta abarretarako. Azken urteotan kritikaren eta publikoaren goraipamenak jaso dituzte (El País, Scherzo, Mundoclásico, Mundoclásico, CD Compacten “Recomendado”…).

Los músicos de esta agrupación han trabajado con músicos de la talla de G. Leonhardt, M. Müller, P. Hantaï, B. Sargent, E. Gatti, M. Huggett, S. Kuijken, E. Onofri o M. Minkowski y actuado en las salas de concierto más importantes de Europa y América. Así mismo, han grabado para casas discográficas como Erato, Harmonia Mundi, Archiv Produktion, DHM, Naxos, Columns Classics, RTVE… y en formación de trío para Arsis, ONA Digital, RNE, Radio Euskadi, etc., habiendo recibido en estos últimos años unánimes alabanzas de crítica y público (El País, Scherzo, Mundoclásico,“Recomendado” de Cd Compact…).

 

Jone Martínez (sopranoa)

Jone Martínez sopranoa, Sopelakoa (Euskal Herria), Olatz Saituarekin hasi zen kantu ikasketak egiten Bilboko Juan Crisóstomo de Arriaga kontserbatorioan. Musika Hizkuntzaren Pedagogian eta Musika Hezkuntzan lizentziaduna da, eta Kantu Interpretazioan graduatua, Maite Arruabarrena eta Maciej Pikulski irakasleekin, Musikenen, Euskal Herriko Goi Mailako Musika Kontserbatorioan. Bertan, “ Ikasketen Amaierako Kutxa Saria” jaso du, Musikeneko interpretazio klasikoko espediente onenaren atalean.
Capilla Santa María, Conductus Ensemble, Pasamezzo Antico eta Soinuaren Bidaia taldeetako abeslaria da. Bakarlari gisa orkestra askorekin kolaboratzen du: Galiziako Orkestra Sinfonikoarekin, Burgosko Orkestra Sinfonikoarekin, Nafarroako Orkestra Sinfonikoarekin, RTVEko Orkestra eta Abesbatzarekin, Ciudad de Granada orkestrarekin, Kordobako Orkestrarekin, Sevillako Orkestra Barrokoarekin eta La Cetra Barockorchester Baselekin; areto eta jaialdi askotan abestu izan du, hala nola Donostiako Musika Hamabostaldian, Cuencako Musika Erlijiosoaren Astean, Lizarrako Antzinako Musika Astean, Gasteizko Antzinako Musika Astean, Ziortzako Antzinako Musika Zikloan, Madrilgo Arte Sakratuaren Nazioarteko Jaialdian, Madrilgo Antzinako Musika Jaialdian, Santanderko Antzinako Musikaren Elkartean, Bilboko Musika Músican, Sevillako Turina Gunean, Arriaga Antzokian, Euskalduna Jauregian, Manuel de Falla Auditorioan, Madrilgo Auditorio Nazionalean, Baluarten, Coruñako Operaren Jauregian, etab.
2020ko denboraldian, Bachen “Magnificat” eta “Tilge Höchster” Psalmoa, Purcellen Himnos eta Händelen “Messiah” interpretatu zituen Galiziako Orkestra Sinfonikoarekin; era berean, Euridice interpretatu zuen Glucken “Orfeo ed Euridice” lanean, Granada Hiria orkestraren denboraldian; eta Arriagaren “Herminie” kantata, Bilboko “Musika Músican, Carlos Menak zuzenduta. “Vivaldi, poema para cuerda y dos voces” obraren protagonista izan zen, Calixto Bieitoren eszena zuzendaritzapean, A. Vivaldiren moteteekin.
2021eko denboraldian, Federico Jusiden “El silencio de sus nombres” obraren estreinaldia eta “El Adiós-Isabel” obra interpretatu ditu, konpositoreak berak zuzenduta, Madrilgo Auditorio Nazionalean; Pergolesiren “Stabat Mater”, La Cetra Barockorchesterrekin batera, Andrea Marconek zuzenduta Basilean; Kordobako Orkestraren denboraldiko kontzertua Griegen Liederrekin, eta Pergolesiren “Stabat Mater” Carlos Menaren zuzendaritzapean; eta Bachen BWV 199 kantata Alfredo Bernardiniren zuzendaritzapean Musikenen. Sevillako Orkestra Barrokoaren 2020-2021 denboraldiari amaiera emanez, “Sur y Norte” programaren protagonista izan zen Pergolesiren eta Vivaldiren lanekin, Enrico Onofriren zuzendaritzapean.

La soprano Jone Martínez de Sopela, País Vasco, comenzó su formación vocal con Olatz Saitua en el Conservatorio Juan Crisóstomo de Arriaga de Bilbao. Es licenciada en Pedagogía del Lenguaje Musical y Educación Musical y graduada en Interpretación Canto con Maite Arruabarrena y Maciej Pikulski en Musikene, Conservatorio Superior de Música del País Vasco, donde ha recibido el “Premio Fin de Estudios Kutxa” al mejor expediente en interpretación clásica de Musikene.
Es cantante habitual de Capilla Santa María, Conductus Ensemble, Pasamezzo Antico y Soinuaren Bidaia. Como solista colabora con la Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquesta Sinfónica de Burgos, Orquesta Sinfónica de Navarra, Orquesta y Coro de RTVE, Orquesta Ciudad de Granada, Orquesta de Córdba, Orquesta Barroca de Sevilla y La Cetra Barockorchester Basel; cantando en salas y festivales como Quincena Musical de Donostia, Semana de Música Religiosa de Cuenca, Semana de Música Antigua de Estella, Semana de Música Antigua de Vitoria, Ciclo de música antigua de Ziortza, Festival Internacional de Arte Sacro de Madrid, Festival de Música Antigua de Madrid, Asociación de música antigua de Santander, Musika Música Bilbao, Espacio Turina de Sevilla, Teatro Arriaga, Euskalduna Jauregia, Auditorio Manuel de Falla, Auditorio Nacional de Madrid, Baluarte, Palacio de la Ópera de A Coruña, etc.
En la temporada 2020 interpretó con la Orquesta Sinfónica de Galicia el “Magnificat” y el Psalmo “Tilge Höchster” de Bach, Himnos de Purcell y el “Messiah” de Händel; así mismo, interpretó a Euridice en “Orfeo ed Euridice” de Gluck en temporada de la Orquesta Ciudad de Granada, y la cantata “Herminie” de Arriaga en el Musika Música de Bilbao bajo la dirección de Carlos Mena. Protagonizó la obra “Vivaldi, poema para cuerda y dos voces” bajo la dirección escénica de Calixto Bieito con motetes de A. Vivaldi.
Durante la temporada 2021 ha interpretado el estreno de “El silencio de sus nombres” de Federico Jusid y la obra “El Adiós-Isabel”, dirigidas por el mismo compositor en el Auditorio Nacional de Madrid; “Stabat Mater” de Pergolesi junto a La Cetra Barockorchester dirigida por Andrea Marcon en Basilea; concierto de temporada de la Orquesta de Córdoba con Lieder de Grieg y el “Stabat Mater” de Pergolesi bajo la dirección de Carlos Mena; así mismo, la Cantata BWV 199 de Bach bajo la dirección de Alfredo Bernardini en Musikene. Cerrando la Temporada 2020-2021 de la Orquesta Barroca de Sevilla, protagonizó el programa “Sur y Norte” con obras de Pergolesi y Vivaldi bajo la dirección de Enrico Onofri.